Introducció a les revolucions, colònies i fàbriques
ÍNDEX:
1.INTRODUCCIÓ 2.LES DIFERENTS REVOLUCIONS 2.1 SECTORS INDUSTRIALS 2.2 DEMOGRÀFICA I AGRÀRIA 2.3 COMUNICACIONS I TRANSPORTS 2.4 NAIXEMENT DEL CAPITALISME 3.LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA 4.LES COLÒNIES INDUSTRIALS 5.LA COLÒNIA GÜELL 5.1 HISTÒRIA 5.2 LA CRIPTA 5.3 LA FÀBRICA 5.4 LES PARTS 6.BIBLIOGRAFIA |
1. INTRODUCCIÓ:
Tots sabem que Antoni Gaudí fou un dels arquitectes més importants de la història catalana. És per això que es va introduir dins aquest treball tractarem la primera revolució industrial a diferents nivells.
Parlarem de les diferents revolucions i els àmbits i sectors on es produeixen. També veurem més a fons com va ser aquesta revolució a Catalunya, i parlarem de les colònies industrials i del seu paper dins la revolució.
La informació amb la que he fet aquest treball la he tret d’apunts de vídeos que he vist i de sortides, i la he completat amb l’ajuda de internet.
Parlarem de les diferents revolucions i els àmbits i sectors on es produeixen. També veurem més a fons com va ser aquesta revolució a Catalunya, i parlarem de les colònies industrials i del seu paper dins la revolució.
La informació amb la que he fet aquest treball la he tret d’apunts de vídeos que he vist i de sortides, i la he completat amb l’ajuda de internet.
2. LES DIFERENTS REVOLUCIONS
2.1.Revolució del sector industrial
2.1.1. James Watt:
James Watt va nèixer el 19 de gener de 1736 a Greencock, Escòcia, i va morir el 19 d’agost de 1819 a Handsworth, Brimingham, Anglaterra.
Va ser un matemàtic, inventor i enginyer escocès, que va viure i treballar a Brimigham, Anglaterra. Durant aquests anys va aportar grans avanós e invents a la ciència que van, per dir-ho d’alguna manera, ajudar a avançar a la revolució industrial a Catalunya:
2.1.1.1. Màquina de vapor: és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica.
L’any 1792, Watt va començar a investigar amb el vapor, per la fascinació de la màquina de vapor, en concret l’ús del vapor com a font d’energia. A pesar de que no va ser ell qui va inventar la màquina de vapor, hi va ajudar de gran manera, convertint-la d’un projecte tecnològic a una forma viable i econòmica de produir energía.
Però, per haber-se oposat a l’ús del vapor a alta pressió, per el perill que hi havia, hi ha qui l’acusa d’haber enderrerit el procés de construcció de dita màquina. Per aquest motiu, va tenir que enfrontar-se a enginyers rivals; com Jonathan Hornblower, al costat del seu soci Matthew Boulton, que volien evitar que altres invents ciaguèsin, extremadament generelístiques, en les patents, certificació de que un invent és teu i se’t atrivueix el merit d’haber-lo construit, de Watt, que van expirar l’any 1800.
A partir d’aquell moment, Watt, molt interessat en el vapor, va determinar les seves propietats en relació a la densitat, la temperatura i la presió. Amb aquests estudis va aconseguir crear altres invents importants, com ara el motor rotatiu, el motor de doble efecte i l’indicador de vapor.
El 1765 James Watt va convertir el concepte preexistent de la màquina de vapor atribuït usualment a Thomas Newcomen, en un invent realment eficaç, gràcies a la incorporació del condensador extern. A partir d'aquest moment es succeeixen les temptatives d'aconseguir aplicar la màquina de vapor com a força motriu de tots els mitjans de transport i en particular el més avançat de l'època: el vaixell. Creant així el; Vaixell de vapor.
2.1.1.2. Moviment paral·lel: és una conexió mecànica inventada l’any 1784 per al motor de vapor de doble acció. Serveix per convertir el moviment circular en un moviment gairabé rectilini; permet transmetre el moviment d’una barra que es desplaça amunt i a baix, a una biga que pibota sebre un punt, sense introduir tensions laterals a la barra.
2.1.1.3. Mesurador de pressió: per mesurar la pressió del vapor en el cilindre al llarg de tot el cicle de treball de la màquina, mostrant així la seva eficiència i ajudant-lo a perfeccionar-la.
2.1.1.4. Màquina Newcomen: tampoc va ser un invent seu, però si que va ajudar a perfeccionar-la. Va descobrir que gastava gairebé tres quarts de l'energia del vapor a escalfar el pistó i el cilindre, es per aquest motiu que va desenvolupar una càmera de condensació que evitava les grans pèrdudes de vapor en el cilindre. Fins al moment, aquest va ser un dels millors desenvolupaments de la història.
2.1.1.5. Cavall de potència: aquest va ser l’últim invent, important, que va aportar James Watt a la ciència, i revolució industrial, abans de morir. Serveix per comparar la sortida de les diferents màquines de vapor. Encara s'utilitza, sobretot en els vehicles.
2.1.2. Sectors industrials:
Abans, a Catalunya, hi havia diferents sectors indústrials, alguns més importants que altres:
2.1.2.1.Indústria tèxtil: és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.
Els tèxtils són productes de consum massiu que es venen en grans quantitats. La indústria tèxtil genera gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes, té un pes important en l'economia mundial. És un dels sectors industrials que més controvèrsies genera, especialment en la definició de tractats comercials internacionals. Degut principalment al seu efecte sobre les taxes d'ocupació.
Generalment es poden distingir tres grans processos:
Obtenció de fibres i filaments
La filatura
El tissatge
Dins d'aquest processos es poden distingir altres processos.
2.1.2.2.Indústria de producció d’energia: la creació de l’electricitat la duien a terme a través del vapor d’aigua, que l’aconsseguien cremant carbó, que feia moure una turbina que recollia l’electricitat. També a través de la força dels rius i els salts d’aigua.
2.1.3. Ludisme:
El ludisme, luddisme o antimaquinisme fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allargà durant els primers decennis del segle XIX, fins al 1830. El ludisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obreres.
Tradicionalment, s'ha considerat el ludisme com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposa a la industrialització.
Així, actualment se sap que les destruccions ludites anaren a càrrec d'artesans que veien perillar la seva existència davant la ràpida introducció de mà d'obra que no havia de seguir l'aprenentatge de 7 anys que la llei marcà fins al 1814 i que no requerien ni preparació, ni qualificació, atès que empraven la nova maquinària tèxtil que es desenvolupava. Des dels sindicats d'origen gremial, els artesans actuaren contra la maquinària i contra aquests primers obrers, majoritàriament dones i nens amb salaris molt baixos.
A finals del segle XX, en plena revolució digital, va sorgir un moviment conegut com a neoludisme, que s'oposa a la intel·ligència artificial i tot avanç científic que es recolzi en la informàtica. Reconeix que no solament els empresaris són els explotadors sinó que és la forma com funciona la tecnologia la qual aliena tant a l'explotador i a l'explotat convertint-se, a criteri d'ells, ambdós en parts funcionals de la maquinària tecnològica.
2.2 Revolució demogràfica i agrària
2.2.1 Thomas Malthus
Va ser un economista i demograf molt importat, degut a les seves aportacions, com l’assaig sobre el principi de la població, que explicava que la població estava avocada a la pobresa i destrucció, o sigui l’extinció. Per evitar la catastrofe, donava dos punts de remei claus, que la taxa de natalitat baixes, i la taxa de mortalitat puges.
2.2.2 Revolució demogràfica
Va esdevenir un increment de la població, més de 300 milions d’habitans, en pocs anys i aixo va ser produit per una forta baixada de la taxa de mortalitat i de la mortalitat infantil, per les millores de la higene. Aquesta baixada, va portar unes consequencies, com molta ma d’obra i nous clans en les ciutats, o sigui molta més gent en les fàbriques.
2.2.3 Revolució agrària
Aquesta va apareixer en els segles XVIII I el XIX, amb uns avenços gegants en el camp i sobretot del tipus tècnics i mècanics, i va portar unes consequencies com el fet de tenir que fer menys hores i tenir menys gent en el camp traballant.
2.3 Revolució de les comunicacions i els transports
2.3.1 George i Robert Stephenson
El 9 de juny del 1781, es fa fer una expanció del ferrocarril a Gran Bretanya i Europa, va haver un projecte “The rocket” a Killingsworth al any 1812. Robert i George Stephenson, pare i fill van tenir despres una empresa amb un company i Robert, que anava molt be, un dels seus pitjors treballs va ser el pont Dee que es va enfonsar amb un tren a dalt, i li va donar molt mala publicitat a aquest. Aixo va ser als voltants del 1803.
2.3.2 Millores de les comunicacions i els transports i els invents essencials
Durant la revolució industrial, es van dur a terme una serie de millores de comunicació, com el telègraf, el 1837, de ma de Morse Hughes, o el cable subàcuatic el 1851. El telefon de Graham Bell el 1876 un dels més importants, i el fonògraf de Tomas Edison el 1877 un altre geni. I per ultim al 1895 el cinematògraf dels Lumiére.
També moltes en els transports com el ferrocarril: 1769, Watt inventa la locomotora, el 1811, Blenkinsop, la locomotora funcionable i el 1830 la primera línea de ferrocarrils. O com el vaixell de vapor: el 1765 fins el 1790, Watt inventa el vaixell de vapor i el 1803, Stevens bota el vaixell de vapor amb hèlix.
2.3.3 Implicacions economiques, i Lliurecanvisme vs. Proteccionisme
Va esdevenir un gran creixement economic, les industries es situen en un ambien rural, i el trafic maritim cobra una gran importancia i amb ell el lliurecanvisme, que es basa en una practica economica que elimina les travas al maerial que ve del estrenger; i el proteccionisme, que es basa en una politica economica que posa travas al material estrenger. Aquets dos van tenir moltes confrontacions en els diferents mercats.
2.4 Naixement del capitalisme
2.4.1. Adam Smith
Neix el 1723 i mor el 1790, va ser el pare de l’economia moderna, va estar molt centrat en l’indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, inclus va fer un llibre en el que explicava tot aixo, incluint la llei de l’oferta i la demanda i el lliure mercat. Aquet moviment del capitalisme va probacar un canvi d’estaments: el proletariat i els burgesos, o sigui el gruix de gent treballadora, i els amos de les fàbriques.
Els burgesos eren la minoria pero la part mes rica, van deixar de banda els nobles, hi havia diferents tipus de burgesia, la alta burgesia que eren els propietaris de les fàfriques, de mitjana que eren els funcionaris, i de baixa, els botiguers. Els del proletariat eren la majoria i els més pobres, tenien poc sou per mantindre la familia, un horari extrem i una higene impensable.
2.1.1. James Watt:
James Watt va nèixer el 19 de gener de 1736 a Greencock, Escòcia, i va morir el 19 d’agost de 1819 a Handsworth, Brimingham, Anglaterra.
Va ser un matemàtic, inventor i enginyer escocès, que va viure i treballar a Brimigham, Anglaterra. Durant aquests anys va aportar grans avanós e invents a la ciència que van, per dir-ho d’alguna manera, ajudar a avançar a la revolució industrial a Catalunya:
2.1.1.1. Màquina de vapor: és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica.
L’any 1792, Watt va començar a investigar amb el vapor, per la fascinació de la màquina de vapor, en concret l’ús del vapor com a font d’energia. A pesar de que no va ser ell qui va inventar la màquina de vapor, hi va ajudar de gran manera, convertint-la d’un projecte tecnològic a una forma viable i econòmica de produir energía.
Però, per haber-se oposat a l’ús del vapor a alta pressió, per el perill que hi havia, hi ha qui l’acusa d’haber enderrerit el procés de construcció de dita màquina. Per aquest motiu, va tenir que enfrontar-se a enginyers rivals; com Jonathan Hornblower, al costat del seu soci Matthew Boulton, que volien evitar que altres invents ciaguèsin, extremadament generelístiques, en les patents, certificació de que un invent és teu i se’t atrivueix el merit d’haber-lo construit, de Watt, que van expirar l’any 1800.
A partir d’aquell moment, Watt, molt interessat en el vapor, va determinar les seves propietats en relació a la densitat, la temperatura i la presió. Amb aquests estudis va aconseguir crear altres invents importants, com ara el motor rotatiu, el motor de doble efecte i l’indicador de vapor.
El 1765 James Watt va convertir el concepte preexistent de la màquina de vapor atribuït usualment a Thomas Newcomen, en un invent realment eficaç, gràcies a la incorporació del condensador extern. A partir d'aquest moment es succeeixen les temptatives d'aconseguir aplicar la màquina de vapor com a força motriu de tots els mitjans de transport i en particular el més avançat de l'època: el vaixell. Creant així el; Vaixell de vapor.
2.1.1.2. Moviment paral·lel: és una conexió mecànica inventada l’any 1784 per al motor de vapor de doble acció. Serveix per convertir el moviment circular en un moviment gairabé rectilini; permet transmetre el moviment d’una barra que es desplaça amunt i a baix, a una biga que pibota sebre un punt, sense introduir tensions laterals a la barra.
2.1.1.3. Mesurador de pressió: per mesurar la pressió del vapor en el cilindre al llarg de tot el cicle de treball de la màquina, mostrant així la seva eficiència i ajudant-lo a perfeccionar-la.
2.1.1.4. Màquina Newcomen: tampoc va ser un invent seu, però si que va ajudar a perfeccionar-la. Va descobrir que gastava gairebé tres quarts de l'energia del vapor a escalfar el pistó i el cilindre, es per aquest motiu que va desenvolupar una càmera de condensació que evitava les grans pèrdudes de vapor en el cilindre. Fins al moment, aquest va ser un dels millors desenvolupaments de la història.
2.1.1.5. Cavall de potència: aquest va ser l’últim invent, important, que va aportar James Watt a la ciència, i revolució industrial, abans de morir. Serveix per comparar la sortida de les diferents màquines de vapor. Encara s'utilitza, sobretot en els vehicles.
2.1.2. Sectors industrials:
Abans, a Catalunya, hi havia diferents sectors indústrials, alguns més importants que altres:
2.1.2.1.Indústria tèxtil: és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.
Els tèxtils són productes de consum massiu que es venen en grans quantitats. La indústria tèxtil genera gran quantitat de llocs de treball directes i indirectes, té un pes important en l'economia mundial. És un dels sectors industrials que més controvèrsies genera, especialment en la definició de tractats comercials internacionals. Degut principalment al seu efecte sobre les taxes d'ocupació.
Generalment es poden distingir tres grans processos:
Obtenció de fibres i filaments
La filatura
El tissatge
Dins d'aquest processos es poden distingir altres processos.
2.1.2.2.Indústria de producció d’energia: la creació de l’electricitat la duien a terme a través del vapor d’aigua, que l’aconsseguien cremant carbó, que feia moure una turbina que recollia l’electricitat. També a través de la força dels rius i els salts d’aigua.
2.1.3. Ludisme:
El ludisme, luddisme o antimaquinisme fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allargà durant els primers decennis del segle XIX, fins al 1830. El ludisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obreres.
Tradicionalment, s'ha considerat el ludisme com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposa a la industrialització.
Així, actualment se sap que les destruccions ludites anaren a càrrec d'artesans que veien perillar la seva existència davant la ràpida introducció de mà d'obra que no havia de seguir l'aprenentatge de 7 anys que la llei marcà fins al 1814 i que no requerien ni preparació, ni qualificació, atès que empraven la nova maquinària tèxtil que es desenvolupava. Des dels sindicats d'origen gremial, els artesans actuaren contra la maquinària i contra aquests primers obrers, majoritàriament dones i nens amb salaris molt baixos.
A finals del segle XX, en plena revolució digital, va sorgir un moviment conegut com a neoludisme, que s'oposa a la intel·ligència artificial i tot avanç científic que es recolzi en la informàtica. Reconeix que no solament els empresaris són els explotadors sinó que és la forma com funciona la tecnologia la qual aliena tant a l'explotador i a l'explotat convertint-se, a criteri d'ells, ambdós en parts funcionals de la maquinària tecnològica.
2.2 Revolució demogràfica i agrària
2.2.1 Thomas Malthus
Va ser un economista i demograf molt importat, degut a les seves aportacions, com l’assaig sobre el principi de la població, que explicava que la població estava avocada a la pobresa i destrucció, o sigui l’extinció. Per evitar la catastrofe, donava dos punts de remei claus, que la taxa de natalitat baixes, i la taxa de mortalitat puges.
2.2.2 Revolució demogràfica
Va esdevenir un increment de la població, més de 300 milions d’habitans, en pocs anys i aixo va ser produit per una forta baixada de la taxa de mortalitat i de la mortalitat infantil, per les millores de la higene. Aquesta baixada, va portar unes consequencies, com molta ma d’obra i nous clans en les ciutats, o sigui molta més gent en les fàbriques.
2.2.3 Revolució agrària
Aquesta va apareixer en els segles XVIII I el XIX, amb uns avenços gegants en el camp i sobretot del tipus tècnics i mècanics, i va portar unes consequencies com el fet de tenir que fer menys hores i tenir menys gent en el camp traballant.
2.3 Revolució de les comunicacions i els transports
2.3.1 George i Robert Stephenson
El 9 de juny del 1781, es fa fer una expanció del ferrocarril a Gran Bretanya i Europa, va haver un projecte “The rocket” a Killingsworth al any 1812. Robert i George Stephenson, pare i fill van tenir despres una empresa amb un company i Robert, que anava molt be, un dels seus pitjors treballs va ser el pont Dee que es va enfonsar amb un tren a dalt, i li va donar molt mala publicitat a aquest. Aixo va ser als voltants del 1803.
2.3.2 Millores de les comunicacions i els transports i els invents essencials
Durant la revolució industrial, es van dur a terme una serie de millores de comunicació, com el telègraf, el 1837, de ma de Morse Hughes, o el cable subàcuatic el 1851. El telefon de Graham Bell el 1876 un dels més importants, i el fonògraf de Tomas Edison el 1877 un altre geni. I per ultim al 1895 el cinematògraf dels Lumiére.
També moltes en els transports com el ferrocarril: 1769, Watt inventa la locomotora, el 1811, Blenkinsop, la locomotora funcionable i el 1830 la primera línea de ferrocarrils. O com el vaixell de vapor: el 1765 fins el 1790, Watt inventa el vaixell de vapor i el 1803, Stevens bota el vaixell de vapor amb hèlix.
2.3.3 Implicacions economiques, i Lliurecanvisme vs. Proteccionisme
Va esdevenir un gran creixement economic, les industries es situen en un ambien rural, i el trafic maritim cobra una gran importancia i amb ell el lliurecanvisme, que es basa en una practica economica que elimina les travas al maerial que ve del estrenger; i el proteccionisme, que es basa en una politica economica que posa travas al material estrenger. Aquets dos van tenir moltes confrontacions en els diferents mercats.
2.4 Naixement del capitalisme
2.4.1. Adam Smith
Neix el 1723 i mor el 1790, va ser el pare de l’economia moderna, va estar molt centrat en l’indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, inclus va fer un llibre en el que explicava tot aixo, incluint la llei de l’oferta i la demanda i el lliure mercat. Aquet moviment del capitalisme va probacar un canvi d’estaments: el proletariat i els burgesos, o sigui el gruix de gent treballadora, i els amos de les fàbriques.
Els burgesos eren la minoria pero la part mes rica, van deixar de banda els nobles, hi havia diferents tipus de burgesia, la alta burgesia que eren els propietaris de les fàfriques, de mitjana que eren els funcionaris, i de baixa, els botiguers. Els del proletariat eren la majoria i els més pobres, tenien poc sou per mantindre la familia, un horari extrem i una higene impensable.
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA
La industrialització de Catalunya, va tindre lloc el segle XVIII, amb un canvi en l’esctructura economica, en Europa.
3.1 Començaments a Catalunya:
Tot va començar a Anglaterra en aquest pais ja utilitzaven les maquines de vapor amb ferqüencia, i centenars de burgesos visitaven Anglaterra i s’en portaven aquestes maquines, per tal de construir una fabrica amb aquesta, i aixi sortis mes rentable el temps i inclus l’espai.
El senyor Bona Plata, comerciant de Catalunya, en una visita a Anglaterra, va observar talers de ferro, enlloc de fusta, i que funcionaven sols, nomes una persona es tenia que encarregar dels fils, funcionaven amb una maquina de vapor. Bona Plata en va comprar una i s’ he la va emportar a Barcelona, on va obrir la primera fabrica d’ Espanya, en el carrer Tallers, actualment al Raval, amb aquesta començaria la industrialitzacio de Catalunya, la fabrica Vapors.
3.2 Les fàbriques:
Degut a la revolució que va soposar aquella petita fàfrica del Raval, van començar a sorgir fàbriques de diferents tipus, però la més important a Catalunya va ser la textil, a Barcelona van apareixer diferentes fàbriques o vapors com: el Vapor Vell, amb 414 treballadors, antigament es deia vapor Güell, esta ubicada al cor de Sants, igual que l’Espanya Industrial, amb 2500 treballadors; a Gràcia, trobem els vapors de Puigmartí i Vilaregut, amb 500 treballadors i en èpoques de auge 800 treballadors i fins a 120 telers; per ultim una a Sant Andreu, el vapor del fil i la cotonera, amb 1000 treballadors.
Aquestes tenien diferentes parts: les carboneras amb fins un maxim de 600.000 kg, els calderes, amb 12.000 kg de carbó cremat durant el dia (l’Espanya Industrial, podia arribar a cremar 15.000 kg, com a mostra de la seva importancia); la xemeneia fa pugar els fums de la cremada, les diferents maquines depenent de la fàbrica amb la maquina de vapor, i els diferents pasos del producte.
3.3 Problemàtiques:
En aquesta industrialització, van haveri una serie de problemes, socials i economics. El fet de treballar en una fabrica de maquines de vapor, feia que les condicions fosin dures i dificils per el treballador, el treball era perillos i molt mal pagat, els treballadors es sentien esclavitzats, no nomes per aquestes condicions, sino que tambe per les llargues jornades durant tota la setmana, de 14 hores que eren inhumanes. I sovint creeaven lesions i malalties, que deixaven al treballador sense poder anar al treball i sense diners, per els dies absents.
Els burgesos es van adonar de dos coses, que els problemes socials de la ciutat es feien mes grans cada cop, i aixo era degut a que tots els treballadors de totes les fabriques estaven en un lloc en comu, Barcelona, i que tots els problemes rondaven crean un aire molt tens en el que si et movies la corda petava(literalment); i de que tot i estar amb les aventatges de tenir comunicacio per el port, de l’unic que els hi servia era per el carbo, que era molt car, ja que venia de Anglaterra o d’Asturies (tot i que era un carbo molt dolent, no cremava gaire) i el que teniem a Catalunya era pitjor que el d’Asturies i en menys cantitat. Amb tots aquets problemes els burgesos van desidir la majoria instalar-se fora de Barcelona, a prop del rius on obtindrien una energia neta i més barata, i amb unes comunicacions (trens), que arribarien amb carbó també per si de cas, ovbiament els trens i les infrastructures eren pagades pels mateixos burgesos, tot i que els sortia igualment bé la jugada.
Així va anar creixent un ambient molt diferent de cop i volta la gent vivia en mini pobles, colònies, on treballaven i tenien de tot per viure i fins i tot alguns capricis.
Això es lo que li passar a Vapor Vell una de les fàbriques dels Güell, un dels molts escenaris de les revolucions de les fabriques de la ciutat, van matar al director i per aixo quan Eusebi al heredar-ho degut a que el pare ja estava malament, va traslladar-ho a el terreny que tenia la familia aprop del seu mas Can Soler de la Torre, a Santa Coloma de Cervelló, i aquí va començar una gran etapa.
3.4 Vapors i les colònies
El carbó fou la principal font d’energia que alimentà les màquines de vapor.
La combustió del carbó proporcionava l’energia calorífica necessària per convertir l’aigua en vapor a pressió, amb la força suficient per moure els mecanismes i les màquines connectades a la sortida de la màquina de vapor.
A Catalunya dificultava la disponibilitat del carbó perqué no era del tot aprofitable i comtaminava i així van buscar fonts d’energia alternatives, Així va recórrer l’ús de l’energia hidràulica proporcionada per l’aigua dels rius.dels principals rius catalans: el Llobregat, el Cardener i el Ter.
Utilitzar l’aigua va permetre als industrials catalans disposar d’una energia mes senzilla, facil i més barata que el carbó, però va generar èpoques de sequera.
La familia Rius va consutruir una nova fabrica a prop dun riu per tal obtenir laigua que es nesesita facilment per utilitzar l’energia hidràulica.
3.5 Consecuencies de la industrialització a Catalunya
El procés d'industrialització va tenir importants consequéncies demogràfiques.
La creació de nous llocs de treball i la millora general del nivell de vida van accelerar el creixement vegetatiu de la població.
També es van produir moviments migratoris dins de Catalunya (de l‘interior a la costa i del mon rural a l’urbà, especialment a Barcelona) i, una immigració creixent d’Espanya (València, Aragó i Múrcia).
Per una altra banda, la industrialització va crear una nova societat, de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera. Les condicions de vida i treball dels primers obrers eren força precàries, per la qual cosa aviat es van multiplicar les seves reivindicacions i aixi Va néixer, el moviment obrer.
3.1 Començaments a Catalunya:
Tot va començar a Anglaterra en aquest pais ja utilitzaven les maquines de vapor amb ferqüencia, i centenars de burgesos visitaven Anglaterra i s’en portaven aquestes maquines, per tal de construir una fabrica amb aquesta, i aixi sortis mes rentable el temps i inclus l’espai.
El senyor Bona Plata, comerciant de Catalunya, en una visita a Anglaterra, va observar talers de ferro, enlloc de fusta, i que funcionaven sols, nomes una persona es tenia que encarregar dels fils, funcionaven amb una maquina de vapor. Bona Plata en va comprar una i s’ he la va emportar a Barcelona, on va obrir la primera fabrica d’ Espanya, en el carrer Tallers, actualment al Raval, amb aquesta començaria la industrialitzacio de Catalunya, la fabrica Vapors.
3.2 Les fàbriques:
Degut a la revolució que va soposar aquella petita fàfrica del Raval, van començar a sorgir fàbriques de diferents tipus, però la més important a Catalunya va ser la textil, a Barcelona van apareixer diferentes fàbriques o vapors com: el Vapor Vell, amb 414 treballadors, antigament es deia vapor Güell, esta ubicada al cor de Sants, igual que l’Espanya Industrial, amb 2500 treballadors; a Gràcia, trobem els vapors de Puigmartí i Vilaregut, amb 500 treballadors i en èpoques de auge 800 treballadors i fins a 120 telers; per ultim una a Sant Andreu, el vapor del fil i la cotonera, amb 1000 treballadors.
Aquestes tenien diferentes parts: les carboneras amb fins un maxim de 600.000 kg, els calderes, amb 12.000 kg de carbó cremat durant el dia (l’Espanya Industrial, podia arribar a cremar 15.000 kg, com a mostra de la seva importancia); la xemeneia fa pugar els fums de la cremada, les diferents maquines depenent de la fàbrica amb la maquina de vapor, i els diferents pasos del producte.
3.3 Problemàtiques:
En aquesta industrialització, van haveri una serie de problemes, socials i economics. El fet de treballar en una fabrica de maquines de vapor, feia que les condicions fosin dures i dificils per el treballador, el treball era perillos i molt mal pagat, els treballadors es sentien esclavitzats, no nomes per aquestes condicions, sino que tambe per les llargues jornades durant tota la setmana, de 14 hores que eren inhumanes. I sovint creeaven lesions i malalties, que deixaven al treballador sense poder anar al treball i sense diners, per els dies absents.
Els burgesos es van adonar de dos coses, que els problemes socials de la ciutat es feien mes grans cada cop, i aixo era degut a que tots els treballadors de totes les fabriques estaven en un lloc en comu, Barcelona, i que tots els problemes rondaven crean un aire molt tens en el que si et movies la corda petava(literalment); i de que tot i estar amb les aventatges de tenir comunicacio per el port, de l’unic que els hi servia era per el carbo, que era molt car, ja que venia de Anglaterra o d’Asturies (tot i que era un carbo molt dolent, no cremava gaire) i el que teniem a Catalunya era pitjor que el d’Asturies i en menys cantitat. Amb tots aquets problemes els burgesos van desidir la majoria instalar-se fora de Barcelona, a prop del rius on obtindrien una energia neta i més barata, i amb unes comunicacions (trens), que arribarien amb carbó també per si de cas, ovbiament els trens i les infrastructures eren pagades pels mateixos burgesos, tot i que els sortia igualment bé la jugada.
Així va anar creixent un ambient molt diferent de cop i volta la gent vivia en mini pobles, colònies, on treballaven i tenien de tot per viure i fins i tot alguns capricis.
Això es lo que li passar a Vapor Vell una de les fàbriques dels Güell, un dels molts escenaris de les revolucions de les fabriques de la ciutat, van matar al director i per aixo quan Eusebi al heredar-ho degut a que el pare ja estava malament, va traslladar-ho a el terreny que tenia la familia aprop del seu mas Can Soler de la Torre, a Santa Coloma de Cervelló, i aquí va començar una gran etapa.
3.4 Vapors i les colònies
El carbó fou la principal font d’energia que alimentà les màquines de vapor.
La combustió del carbó proporcionava l’energia calorífica necessària per convertir l’aigua en vapor a pressió, amb la força suficient per moure els mecanismes i les màquines connectades a la sortida de la màquina de vapor.
A Catalunya dificultava la disponibilitat del carbó perqué no era del tot aprofitable i comtaminava i així van buscar fonts d’energia alternatives, Així va recórrer l’ús de l’energia hidràulica proporcionada per l’aigua dels rius.dels principals rius catalans: el Llobregat, el Cardener i el Ter.
Utilitzar l’aigua va permetre als industrials catalans disposar d’una energia mes senzilla, facil i més barata que el carbó, però va generar èpoques de sequera.
La familia Rius va consutruir una nova fabrica a prop dun riu per tal obtenir laigua que es nesesita facilment per utilitzar l’energia hidràulica.
3.5 Consecuencies de la industrialització a Catalunya
El procés d'industrialització va tenir importants consequéncies demogràfiques.
La creació de nous llocs de treball i la millora general del nivell de vida van accelerar el creixement vegetatiu de la població.
També es van produir moviments migratoris dins de Catalunya (de l‘interior a la costa i del mon rural a l’urbà, especialment a Barcelona) i, una immigració creixent d’Espanya (València, Aragó i Múrcia).
Per una altra banda, la industrialització va crear una nova societat, de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera. Les condicions de vida i treball dels primers obrers eren força precàries, per la qual cosa aviat es van multiplicar les seves reivindicacions i aixi Va néixer, el moviment obrer.
4. LES COLÒNIES INDUSTRIALS
Una colònia industrial és una urbanització industrial semblant a un poble, una mica diferent, ja que la seva principal finalitat era ésser un lloc on els treballadors de les fàbriques hi poguessin viure. Per fer això possible, les Colònies disposaven de diversos serveis, com ara escoles (una per a nois i una per a noies), farmàcia, guarderia, fins i tot una església.
La gran diferència que tenen aquestes industries amb les fàbriques normals les industries és que en comptes de funcionar a base de carbó d’Anglaterra i del Nord d’Espanya a través de les rutes marítimes del carbó, funcionava amb energia hidràulica, extreia l’energia dels rius i aigües torrencials properes. Per això se situaven a prop dels rius. Es va crear al Regne Unit al XVIII i també es desenvolupa a Suècia i Finlàndia.
En aquella època hi havia un descontentament general dels treballadors respecte a les fàbriques on treballaven. Era un treball molt perillós, que requeria molt de temps i molta dedicació, i a sobre estava molt mal pagat, de fet es van produir diverses revoltes per part dels treballadors. És aquest un dels motius pels quals es van construir les Colònies industrials, ja que els treballadors podien establir-se allà, i en haver-hi tots els serveis que necessitaven per viure no calia que abandonessin la colònia, així que els sortia a compte el seu treball, i a més es disminuïa la conflictivitat entre els treballadors i els amos.
L’altre motiu seria aprofitar les fortes corrents dels rius com a font d’energia per fer funcionar les màquines. És per això que es trobaven normalment prop de rius, sobretot a Catalunya, ja que l’altra font d’energia que podien utilitzar era el carbó, i aquí aconseguir-lo era molt car. Alguns rius on es posaven eren el Llobregat a la zona del Bages i a la del Baix Llobregat, i al Ter a la zona del Berguedà. Algunes de les colònies més importants són:
· l'Ametlla de Merola, a Puig-reig (Berguedà)
· la Bauma, el Borràs, el Burés, a Castellbell i el Vilar (Bages)
· la colònia de Cal Rosal, entre Berga, Avià i Olvan (Berguedà)
· la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)
· la Colònia Sedó, a Esparreguera (Baix Llobregat)
· Cal Pons, a Puig-reig
· Cal Vidal, també al municipi de Puig-reig.
Les colònies industrials oferien habitatge i accés als diversos serveis que tenien a les famílies amb treballadors de la fàbrica. Els nens anaven a la guarderia des dels 15 dies, després anaven a l’escola (una per nois i una per noies) on se’ls formava, i a més a alguns se’ls ensenyava un ofici determinat perquè poguessin dedicar-se a una feina diferent de la fàbrica. A partir dels 14 anys els nens ja treballaven a la fàbrica. Els adults treballaven entre 12 i 14 hores al dia i el temps restant l’aprofitaven amb la família i fent us dels serveis de la colònia.
Les colònies les podem classificar en tres grups, segons el nombre d'edificis i espais que continguin i les funcions i l'equipament que tinguin, el primer és la colònia bàsica té un nucli d’espai productiu i un mínim de residència per a pocs treballadors, el segon grup són les colònies desenvolupades, són iguals que la bàsica però contenen més serveis i el tercer són les colònies desenvolupades que és un nucli urbà més complet amb espais productius residencials i de serveis, i un espai on es troben els edificis simbòlics, la torre i l’església.
Els espais d’una colònia normalment se solen agrupar en tres grups d’edificis, l’espai productiu (edificis industrials i infraestructures hidràuliques) fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canal i resclosa. L'espai de residència i serveis (colònia obrera) botigues, bars, casinos, escoles, el convent (que era on estaven les monges, que a vegades cuidaven els nens, donaven allotjament a les noies que venien, feien de professores, cuidaven als malalts) i on dormia la gent, l’estació del tren i els animals i plantes que conreaven per menjar-se’ls. I per últim l’espai de domini (espais simbòlics) torre del propietari, església i muralla.
Aquests tres espais en algunes colònies es troben en diferents nivells determinats, depèn de com sigui el terreny.
La gran diferència que tenen aquestes industries amb les fàbriques normals les industries és que en comptes de funcionar a base de carbó d’Anglaterra i del Nord d’Espanya a través de les rutes marítimes del carbó, funcionava amb energia hidràulica, extreia l’energia dels rius i aigües torrencials properes. Per això se situaven a prop dels rius. Es va crear al Regne Unit al XVIII i també es desenvolupa a Suècia i Finlàndia.
En aquella època hi havia un descontentament general dels treballadors respecte a les fàbriques on treballaven. Era un treball molt perillós, que requeria molt de temps i molta dedicació, i a sobre estava molt mal pagat, de fet es van produir diverses revoltes per part dels treballadors. És aquest un dels motius pels quals es van construir les Colònies industrials, ja que els treballadors podien establir-se allà, i en haver-hi tots els serveis que necessitaven per viure no calia que abandonessin la colònia, així que els sortia a compte el seu treball, i a més es disminuïa la conflictivitat entre els treballadors i els amos.
L’altre motiu seria aprofitar les fortes corrents dels rius com a font d’energia per fer funcionar les màquines. És per això que es trobaven normalment prop de rius, sobretot a Catalunya, ja que l’altra font d’energia que podien utilitzar era el carbó, i aquí aconseguir-lo era molt car. Alguns rius on es posaven eren el Llobregat a la zona del Bages i a la del Baix Llobregat, i al Ter a la zona del Berguedà. Algunes de les colònies més importants són:
· l'Ametlla de Merola, a Puig-reig (Berguedà)
· la Bauma, el Borràs, el Burés, a Castellbell i el Vilar (Bages)
· la colònia de Cal Rosal, entre Berga, Avià i Olvan (Berguedà)
· la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)
· la Colònia Sedó, a Esparreguera (Baix Llobregat)
· Cal Pons, a Puig-reig
· Cal Vidal, també al municipi de Puig-reig.
Les colònies industrials oferien habitatge i accés als diversos serveis que tenien a les famílies amb treballadors de la fàbrica. Els nens anaven a la guarderia des dels 15 dies, després anaven a l’escola (una per nois i una per noies) on se’ls formava, i a més a alguns se’ls ensenyava un ofici determinat perquè poguessin dedicar-se a una feina diferent de la fàbrica. A partir dels 14 anys els nens ja treballaven a la fàbrica. Els adults treballaven entre 12 i 14 hores al dia i el temps restant l’aprofitaven amb la família i fent us dels serveis de la colònia.
Les colònies les podem classificar en tres grups, segons el nombre d'edificis i espais que continguin i les funcions i l'equipament que tinguin, el primer és la colònia bàsica té un nucli d’espai productiu i un mínim de residència per a pocs treballadors, el segon grup són les colònies desenvolupades, són iguals que la bàsica però contenen més serveis i el tercer són les colònies desenvolupades que és un nucli urbà més complet amb espais productius residencials i de serveis, i un espai on es troben els edificis simbòlics, la torre i l’església.
Els espais d’una colònia normalment se solen agrupar en tres grups d’edificis, l’espai productiu (edificis industrials i infraestructures hidràuliques) fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canal i resclosa. L'espai de residència i serveis (colònia obrera) botigues, bars, casinos, escoles, el convent (que era on estaven les monges, que a vegades cuidaven els nens, donaven allotjament a les noies que venien, feien de professores, cuidaven als malalts) i on dormia la gent, l’estació del tren i els animals i plantes que conreaven per menjar-se’ls. I per últim l’espai de domini (espais simbòlics) torre del propietari, església i muralla.
Aquests tres espais en algunes colònies es troben en diferents nivells determinats, depèn de com sigui el terreny.
5. LA COLÒNIA GÜELL
5.1 La cripta de la colònia
5.1.1. Cronologia
La cripta de la colònia Güell és un projecte arquitectònic de Gaudí construït sota les ordres i finançat per el senyor Eugeni Güell des de 1908 a 1915. El projecte consistia en la construcció d’una església destinada al culte formada per dues naus, una superior i una inferior, amb diverses torres de l’estil Sagrada Família i un cimbori (torre central) de 40m d’alçada.
Tot i que el projecte fou presentat per Gaudí el 1898, la primera pedra no es va col·locar fins el 1908. Aquesta situació es va produir per culpa de situacions obvies com ara la cerca de material i mà d’obra a més de les habituals discussions per salaris i contractes. Després de sis anys de construcció ininterrompuda, el projecte es va aturar a causa de la mort del mecenes Eugeni Güell.
Malauradament els fills dels difunt no van voler seguir la construcció i la església es va quedar en una cripta i un pòrtic exterior. La benedicció va anar a càrrec del bisbe de Barcelona l’any 1915 i va ser dedicada al Sagrat Cor. Durant els anys següents es van alguns treballs per deixar la cripta en condicions per al culte. Finalment es va col·locar el sostre, ja que la nau havia quedat descoberta.
En aquesta cripta trobem diferents matisos de lluita burgesa contra proletariat ja que la idea era fer una part de església petita i humil per als treballadors i la part fastuosa havia d’anar destinada a les persones importants i la família del mecenes.
També tenia la funció de aclimatar al màxim els treballadors a un lloc que servia com a lloc de treball i residència alhora. Per tant era indispensable disposar de un servei religiós adequat, tot i que la prematura dissolució de la colònia industrial a causa de la seva venda va fer que la vida de la cripta sigues molt curta.
5.1.2. Interior:
En l`interior de la cripta, el que més impresiona, són els finestrals. Uns finestrals en forma de flor, i amb uns color molt vius i potents, així deixan pasar la suficient llum solar per crear un efecte de lluminositat. Gaudi va dissenyar aquets finestrals, amb un mecanisme d’obertura i de tancament molt peculiars, ja que imitant l’acció d’una papallona al obrir les ales.
Els bancs també són una font de atenció, ja que tenen un disseny molt trencador, tenen un reclinatori, amb una capacitat de dues persones, estan situats circularment centrats amb el altar central. La petxina gegant de l’entrada, dona un joc a la cripta molt bonic. És una petxina de mides espectaculars, i exportades desde les platjes de les illes de filipines.
També cal remarcar els tres altars, situats als extrems i un al centre, el de l’esquerra, dedicat a la Verge de Montserrat, i el de la dreta dedicat a la Sagrada Familia.
5.1.3.Exterior:
En l’exterior, Gaudí es va fixar amb la natura, ja que es veu clarament, a les fantastiques columnes dissenyades per imitar els arbres del bosc que envolta tota la cripta, no nomes la forma, sino tambe va imitar el color dels arbres.
Gaudí va dissenyar tota la cripta amb una nau superior i inferior, només es va poder construir la Nau Inferior, pero ell ja estava dissenyant unes columnes amb un material molt resistent, per aguantar les escaleras que pujaven a la Nau Superior (exterior) i també tres columnes al centre de la cripta per aguantar la Nau Superior, en aquest cas, les va construir al interior.
Gaudí a la portalada va construir un crismo, dedicat a la Santissima Trinitat, amb unes lletres que volen dir: P (Pare), F (Fill), S (Spiritu). També va fer decoracions per tot l’exterior de la cripta, unes del tema de la naturaleza com: peixos i flors, i amb el tema religios: una Alpha i una Omega referint-se, al principi al final de la humanitat. Totes aquestes decoracions amb el métode que li agradava tant, el trencadís.
5.1.4. Curiositats
Cal destacar algues situacions curioses i importants dins la història d’aquesta singular cripta. Per començar, hi va haver un fet que destaca la extravagant personalitat de l’arquitecte executor, Antoni Gaudí. Es tracta d’una maqueta singular feta de cordills i perdigons per mostrar les diferents qüestions físiques que plantejava una construcció tan exclusiva.
També cal destacar el fet de que la cripta, tal com la de la Sagrada Família, havia de servir de cementiri per el senyor Güell.
De fet, Gaudí va utilitzar aquesta cripta com a banc de proves per el que hauria de ser la seva obra culminant, la Sagrada Família.
Finalment s’ha de destacar un aspecte potser inèdit en la història de la construcció. Es tracta de el fet de que Güell li va concedir material, idees i mà d’obra il·limitada. Es una situació que no es produïa mai ja que normalment els que pagaven manaven, i posaven tot tipus de condicions i requisits perquè es notés la seva mà i la seva presència. Aquestes accions solien tractar-se de col·locar el escut d’armes personal a un vitrall, tal com va fer el F.C. Barcelona a Santa Maria del Mar. També es solia limitar o donar indicacions sobre l’aire que havia de tenir la construcció en si. Doncs Güell no va col·locar ni imposar el seu criteri i va deixar que Gaudí exhibís tot el seu potencial.
A tall de conclusió, podríem dir que aquesta obra va ser la culminació d’una fantàstica i profitosa a nivell nacional i patrimonial relació d’amistat entre dos personatges radicalment diferents.
5.2 Història de la colònia
Tot va començar a Vapor Vell una fàbrica de Sants de 414 treballadors, en la que van començar en mig de la industrialització a haveri unes revolucions, en les que es van matar els directius i com a conseqüencia es van traslladar al mas de la familia Güell, Can Soler de la Torre, on hi van construir la fabrica i la colònia, els recursos eren el carbó i l’energia hidràulica del riu. Es van fer moltes millores i es van donar projectes artistics per a la colonia com la cripta a Gaudí, tot i que van haveri unes revolucions importants de part dels obres. Durant la guerra els Güell van deixar la fàbrica per despres de la guerra tornar al carrec. Més tard el 1945 venen la colònia, que passa de ma en ma, fins el 1973 quan una crisis del sector textil acaba amb la colònia, per despres ser decretada interes cultural i escultoric el 1990.
5.3. La fàbrica de la colònia
La fàbrica estava dedicada a la producció de panes. Esta situada a Santa Coloma de Cervelló i esta feta de maons i pilars de ferro forjat (objecte que curiosament utilitzava Gaudí), El any 1840 es va començar a treballar en la fàbrica. Cada edifici tenia una part del proces. El 1973 la fàbrica tanca les portes per una crisis en el sector textil i la gent la va agafar, van fer unes reformes igualitaries per tothom, i despres d’aquestes es va montar un negoci de diferentes persones que actualment segueix funcionant.
5.4 Les diferents parts de la colònia
Aquesta tenia diferents edificis com l’església, on s’anava a resar i va ser construida per Gaudí, la fàbrica on es treballava tots els dies un munt d’hores, l’escola, on s’ensenyava als nens, i normalment si eres el millor el amo et portava a la universitat i t’especialitzaves en algo en el que et pagaven més i al amo li era mes economic que un licenciat de la ciutat. La cooperativa, on es compraven els diferents aliment que despres a final de mes es pagaven, la fonda, i la casa del metge, on anaves nomes si estaves molt malament, ja que si et deia que estaves malament, no podies treballar i perdies els diners d’aquells dies. I el convent, on vivien les monges que no nomes servien com a guarderia, perque els pares no es precupesin dels nens, sino que tambe anaven a cuidar els vells de la colònia que tenien algun problema. I obiament les cases de les diferentes persones.
5.1.1. Cronologia
La cripta de la colònia Güell és un projecte arquitectònic de Gaudí construït sota les ordres i finançat per el senyor Eugeni Güell des de 1908 a 1915. El projecte consistia en la construcció d’una església destinada al culte formada per dues naus, una superior i una inferior, amb diverses torres de l’estil Sagrada Família i un cimbori (torre central) de 40m d’alçada.
Tot i que el projecte fou presentat per Gaudí el 1898, la primera pedra no es va col·locar fins el 1908. Aquesta situació es va produir per culpa de situacions obvies com ara la cerca de material i mà d’obra a més de les habituals discussions per salaris i contractes. Després de sis anys de construcció ininterrompuda, el projecte es va aturar a causa de la mort del mecenes Eugeni Güell.
Malauradament els fills dels difunt no van voler seguir la construcció i la església es va quedar en una cripta i un pòrtic exterior. La benedicció va anar a càrrec del bisbe de Barcelona l’any 1915 i va ser dedicada al Sagrat Cor. Durant els anys següents es van alguns treballs per deixar la cripta en condicions per al culte. Finalment es va col·locar el sostre, ja que la nau havia quedat descoberta.
En aquesta cripta trobem diferents matisos de lluita burgesa contra proletariat ja que la idea era fer una part de església petita i humil per als treballadors i la part fastuosa havia d’anar destinada a les persones importants i la família del mecenes.
També tenia la funció de aclimatar al màxim els treballadors a un lloc que servia com a lloc de treball i residència alhora. Per tant era indispensable disposar de un servei religiós adequat, tot i que la prematura dissolució de la colònia industrial a causa de la seva venda va fer que la vida de la cripta sigues molt curta.
5.1.2. Interior:
En l`interior de la cripta, el que més impresiona, són els finestrals. Uns finestrals en forma de flor, i amb uns color molt vius i potents, així deixan pasar la suficient llum solar per crear un efecte de lluminositat. Gaudi va dissenyar aquets finestrals, amb un mecanisme d’obertura i de tancament molt peculiars, ja que imitant l’acció d’una papallona al obrir les ales.
Els bancs també són una font de atenció, ja que tenen un disseny molt trencador, tenen un reclinatori, amb una capacitat de dues persones, estan situats circularment centrats amb el altar central. La petxina gegant de l’entrada, dona un joc a la cripta molt bonic. És una petxina de mides espectaculars, i exportades desde les platjes de les illes de filipines.
També cal remarcar els tres altars, situats als extrems i un al centre, el de l’esquerra, dedicat a la Verge de Montserrat, i el de la dreta dedicat a la Sagrada Familia.
5.1.3.Exterior:
En l’exterior, Gaudí es va fixar amb la natura, ja que es veu clarament, a les fantastiques columnes dissenyades per imitar els arbres del bosc que envolta tota la cripta, no nomes la forma, sino tambe va imitar el color dels arbres.
Gaudí va dissenyar tota la cripta amb una nau superior i inferior, només es va poder construir la Nau Inferior, pero ell ja estava dissenyant unes columnes amb un material molt resistent, per aguantar les escaleras que pujaven a la Nau Superior (exterior) i també tres columnes al centre de la cripta per aguantar la Nau Superior, en aquest cas, les va construir al interior.
Gaudí a la portalada va construir un crismo, dedicat a la Santissima Trinitat, amb unes lletres que volen dir: P (Pare), F (Fill), S (Spiritu). També va fer decoracions per tot l’exterior de la cripta, unes del tema de la naturaleza com: peixos i flors, i amb el tema religios: una Alpha i una Omega referint-se, al principi al final de la humanitat. Totes aquestes decoracions amb el métode que li agradava tant, el trencadís.
5.1.4. Curiositats
Cal destacar algues situacions curioses i importants dins la història d’aquesta singular cripta. Per començar, hi va haver un fet que destaca la extravagant personalitat de l’arquitecte executor, Antoni Gaudí. Es tracta d’una maqueta singular feta de cordills i perdigons per mostrar les diferents qüestions físiques que plantejava una construcció tan exclusiva.
També cal destacar el fet de que la cripta, tal com la de la Sagrada Família, havia de servir de cementiri per el senyor Güell.
De fet, Gaudí va utilitzar aquesta cripta com a banc de proves per el que hauria de ser la seva obra culminant, la Sagrada Família.
Finalment s’ha de destacar un aspecte potser inèdit en la història de la construcció. Es tracta de el fet de que Güell li va concedir material, idees i mà d’obra il·limitada. Es una situació que no es produïa mai ja que normalment els que pagaven manaven, i posaven tot tipus de condicions i requisits perquè es notés la seva mà i la seva presència. Aquestes accions solien tractar-se de col·locar el escut d’armes personal a un vitrall, tal com va fer el F.C. Barcelona a Santa Maria del Mar. També es solia limitar o donar indicacions sobre l’aire que havia de tenir la construcció en si. Doncs Güell no va col·locar ni imposar el seu criteri i va deixar que Gaudí exhibís tot el seu potencial.
A tall de conclusió, podríem dir que aquesta obra va ser la culminació d’una fantàstica i profitosa a nivell nacional i patrimonial relació d’amistat entre dos personatges radicalment diferents.
5.2 Història de la colònia
Tot va començar a Vapor Vell una fàbrica de Sants de 414 treballadors, en la que van començar en mig de la industrialització a haveri unes revolucions, en les que es van matar els directius i com a conseqüencia es van traslladar al mas de la familia Güell, Can Soler de la Torre, on hi van construir la fabrica i la colònia, els recursos eren el carbó i l’energia hidràulica del riu. Es van fer moltes millores i es van donar projectes artistics per a la colonia com la cripta a Gaudí, tot i que van haveri unes revolucions importants de part dels obres. Durant la guerra els Güell van deixar la fàbrica per despres de la guerra tornar al carrec. Més tard el 1945 venen la colònia, que passa de ma en ma, fins el 1973 quan una crisis del sector textil acaba amb la colònia, per despres ser decretada interes cultural i escultoric el 1990.
5.3. La fàbrica de la colònia
La fàbrica estava dedicada a la producció de panes. Esta situada a Santa Coloma de Cervelló i esta feta de maons i pilars de ferro forjat (objecte que curiosament utilitzava Gaudí), El any 1840 es va començar a treballar en la fàbrica. Cada edifici tenia una part del proces. El 1973 la fàbrica tanca les portes per una crisis en el sector textil i la gent la va agafar, van fer unes reformes igualitaries per tothom, i despres d’aquestes es va montar un negoci de diferentes persones que actualment segueix funcionant.
5.4 Les diferents parts de la colònia
Aquesta tenia diferents edificis com l’església, on s’anava a resar i va ser construida per Gaudí, la fàbrica on es treballava tots els dies un munt d’hores, l’escola, on s’ensenyava als nens, i normalment si eres el millor el amo et portava a la universitat i t’especialitzaves en algo en el que et pagaven més i al amo li era mes economic que un licenciat de la ciutat. La cooperativa, on es compraven els diferents aliment que despres a final de mes es pagaven, la fonda, i la casa del metge, on anaves nomes si estaves molt malament, ja que si et deia que estaves malament, no podies treballar i perdies els diners d’aquells dies. I el convent, on vivien les monges que no nomes servien com a guarderia, perque els pares no es precupesin dels nens, sino que tambe anaven a cuidar els vells de la colònia que tenien algun problema. I obiament les cases de les diferentes persones.
6. BIBLIOGRAFIA
2. REVOLUCIÓ DEL SECTOR INDUSTRIAL:
Font 1:
Viquipèdia James Watt. Autor: Desconegut. Edició: Wikinedia Foundation. Data: 07/12/2015. Consulta aquí.
Font 2:
Viquipèdia Màquina de vapor. Autor: García Tapis. Edició: Nivola, Madrid. Data: 2002. Consulta aquí.
Font 3:
Viquipèdia Mecanisme Moviment Paral·lel. Autor: Neil Sclater and Nicholas P. Chironis. Edició: Mechanisms and Mechanical Devices Sourcebook Third. Data: 2001. Consulta aquí.
Font 4:
Web James Watt. Autor: Desconegut. Edició i data: Desconeguts. Consulta aquí.
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA:
Font 1:
Autor: Vicente Moreno Cullell. Sàpiens, descobreix la teva història. Editor: Vicente Moreno Cullell. Data: Dilluns, 03/01/2011. Consulta aquí.
Font 2:
Autor: Desconegut. Editora: Desconeguda. Data: 02/01/2015. Consulta aquí.
Font 3:
Autor: Editorial Carroggio. Gran enciclopedia temática escolar del siglo XXI. Editorial: Editorial Carroggio. Any: 2005. ISBN: 84-7254-473-7. Pag. 94-96.
4. LES COLÒNIES INDUSTRIALS:
Font 1:
Colònies industrials: la vida a la llera del riu. Autor: Sota Terra (TV3) Data: 01/03/2015. (Video vist a clase) Consulta aquí
Font 2:
Viquipèdia: Colònia industrial. Autor: Desconegut. Consulta aquí
Font 3:
Viquipèdia: Colònia tèxtil. Autor: Desconegut. Consulta aquí
Font 4:
Colonias industriales de Cataluña (Colònies industrials de Catalunya). Autor: Desconegut. Data: 03/02/2014. Consulta aquí
Font 1:
Viquipèdia James Watt. Autor: Desconegut. Edició: Wikinedia Foundation. Data: 07/12/2015. Consulta aquí.
Font 2:
Viquipèdia Màquina de vapor. Autor: García Tapis. Edició: Nivola, Madrid. Data: 2002. Consulta aquí.
Font 3:
Viquipèdia Mecanisme Moviment Paral·lel. Autor: Neil Sclater and Nicholas P. Chironis. Edició: Mechanisms and Mechanical Devices Sourcebook Third. Data: 2001. Consulta aquí.
Font 4:
Web James Watt. Autor: Desconegut. Edició i data: Desconeguts. Consulta aquí.
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA:
Font 1:
Autor: Vicente Moreno Cullell. Sàpiens, descobreix la teva història. Editor: Vicente Moreno Cullell. Data: Dilluns, 03/01/2011. Consulta aquí.
Font 2:
Autor: Desconegut. Editora: Desconeguda. Data: 02/01/2015. Consulta aquí.
Font 3:
Autor: Editorial Carroggio. Gran enciclopedia temática escolar del siglo XXI. Editorial: Editorial Carroggio. Any: 2005. ISBN: 84-7254-473-7. Pag. 94-96.
4. LES COLÒNIES INDUSTRIALS:
Font 1:
Colònies industrials: la vida a la llera del riu. Autor: Sota Terra (TV3) Data: 01/03/2015. (Video vist a clase) Consulta aquí
Font 2:
Viquipèdia: Colònia industrial. Autor: Desconegut. Consulta aquí
Font 3:
Viquipèdia: Colònia tèxtil. Autor: Desconegut. Consulta aquí
Font 4:
Colonias industriales de Cataluña (Colònies industrials de Catalunya). Autor: Desconegut. Data: 03/02/2014. Consulta aquí